A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII. El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou instal·lat un far; però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX. El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942; actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes. La població, en forma de quadrícula, fou fundada el 1888 com a colònia agrícola de la Mare de Déu del Carme pel marquès del Reguer. Ben aviat esdevingué centre d’estiueig, especialment de manacorins (noves urbanitzacions s’estengueren vers sa Carroja i son Moro), i, gràcies a la proximitat de les famoses coves dels Hams i del Drac, es desenvolupà abans que en altres indrets de l’illa el turisme (el 1981 hi havia 22 hotels amb un total de 1 998 places). La primera església del terme fou acabada el 1904; el 1910 depenia de l’església de Son Carrió i el 1913 esdevingué vicaria in capite dependent de Manacor. El 1916 fou iniciada la nova església segons plans d’Antoni M.Alcover, la qual, inacabada, en part destruïda el 1936, fou acabada en 1950-59. El 1913 s’hi fundà un convent de germanes de la caritat. A l’estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca.
Portocristo
© Fototeca.cat