Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi. És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta; ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells. Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor; té també anomenada la indústria local de coets festius. L’església (el Carme), neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i parròquia el 1934; fou derruïda el 1969 i substituïda entre el 1970 i el 1974 per una altra de més cabuda, obra de l’arquitecte Antoni Alomar i Esteve. Enmig dels seus llocs arqueològics, destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pretalaiòtica insular. Donat en establiment al final del sXVII, fins a la segona meitat del sXX fou el nucli més important de Marratxí.