Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre. L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs. Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments. Així, entre el bloc de Godall (400 m) i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari. Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci. L’abundància de roques calcàries ha produït formes càrstiques importants i, per tant, un drenatge predominantment subterrani que motiva l’aridesa de la regió, malgrat les pluges abundoses de les parts altes. Els nuclis de població són situats als vessants de les zones muntanyoses i són fonamentalment agrícoles (oliveres).
El sòcol del massís, fins als 300-400 m (llevat del vessant occidental, continental) duu una màquia de garric i margalló, en grans extensions substituïda per brolles, garrigues i camps de garrofers. Més amunt, i fins als 800-1.100 m, s’hi fa el carrascar, l’alzinar amb marfull i l’alzinar muntanyenc, més o menys substituïts per pinedes de pi blanc i brolles o garrigues, i fins per pasturatges de fenal i jonça i per pinedes de pinassa als nivells superiors, on també hi ha infiltracions de boix, de grèvol i d’altres espècies septentrionals. Per damunt dels estatges mediterranis es fan pinedes submediterrànies de pi roig amb boix i ginesta patent; als racons i obacs més frescs i humits hi ha força espècies i comunitats medioeuropees, bosquets de teixos i fins claps de fageda (els més meridionals dels Països Catalans). El matollar espinós d’eriçons cobreix els cims més elevats i batuts pel vent. Els principals representants de la fauna superior són els gats mesquers, els porcs senglars i fins i tot les cabres salvatges. Ha estat tradicional l’apicultura. Límit natural entre el Baix Ebre i Montsià, a l’est, Terra Alta i el Matarranya, al nord, i el Baix Maestrat (la Tinença de Benifassà), al sud, els ports de Beseit esdevingueren el punt de confluència dels regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya, punt tradicionalment situat al tossal del Rei. L’any 2001 la Generalitat de Catalunya declarà el parc natural dels Ports, que incloïa la superfície dels Ports de Beseit en les tres comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquesta àrea restà posteriorment compresa a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre que la UNESCO declarà l’any 2013.