positivisme

m

Lingüística i sociolingüística

Actitud o tendència teòrica en lingüística que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables, determinats només per lleis que els regeixen, independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.

Els corrents lingüístics positivistes tingueren una gran importància a la fi del s XIX coincidint amb l’apogeu de les ciències naturals i dels mètodes analítics. Principals representants del positivisme lingüístic foren els anomenats neogramàtics (neogramàtic).