Hom pot ésser propietari d’una cosa sense tenir-ne la possessió és el cas del nu propietari o bé tenir-ne la possessió però no la propietat en el cas de l’usdefruit. Ultra l’ocupació material del bé, calen dos elements: el corpus i l'animus possidendi, per a ésser reputat veritable posseïdor. En el dret vigent hom presumeix la bona fe del posseïdor, llevat del cas que hom demostrés que ha obrat indegudament; en aquest cas és reputat de mala fe. El posseïdor podrà esdevenir propietari si, transcorreguts trenta anys, ningú no ha oposat millor dret.
f
m
adj
Dret civil