posterior

f
adj
Fonètica i fonologia

Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere.

Les articulacions posteriors són acústicament greus. En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w.