Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post, indicatius de “consecutivament a” (postguerra, postvenda, postoperatori), en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix (veritat). El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump, marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte en l’electorat. Tradicionalment, hom ha utilitzat termes similars, com prejudici, manipulació, distorsió, biaix, demagògia i d’altres. El concepte de postveritat també està associat a internet i a les xarxes socials, que contribueixen a amplificar la difusió d’informacions flagrantment contràries als fets i a crear confusió entre realitat i invenció, suposadament amb pocs exemples comparables en el passat. El 2016 fou votada “paraula de l’any” per Oxford Dictionaries.