Té dues branques fonamentals: la hidrologia i la dinàmica fluvials. La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors. La dinàmica, en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius. La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km2—, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems (estiatges i riuades) i els cabals classificats. La dinàmica fluvial estudia els aspectes i les particularitats dels llits fluvials i les deformacions que sofreixen per l’acció de les forces esmentades. Examina, doncs, els perfils al llarg i a través del riu, el traçat dels llits fluvials, llur excavació o emplenament i també llurs desplaçaments laterals. Si bé la potamologia pertany al camp geogràfic, no es limita pas a un coneixement purament descriptiu, sinó que, d’una banda, coadjuva a la millor comprensió de les interaccions entre factors, de les quals el riu és la integració, i de l’altra, les conseqüències pràctiques dels descobriments potamològics resten com a fonaments per a projectar i construir correctament les obres fluvials d’irrigació, de transport, de la producció de forces motrius o del sanejament de les valls.
f
Geologia