Pel fet que Aristòtil (el primer a oferir un concepte i un estudi acurats de la potència) apliqués també la idea als éssers que no són en moviment, hom ha pogut intentar d’identificar potència amb matèria i acte amb forma (i, així, la matèria primera ha estat també anomenada potència pura); tanmateix potència i acte comporten un caràcter dinàmic, mentre que matèria i forma expressen més aviat l’aspecte estàtic del real. Per a l’escolàstica hi ha dos tipus de potència: la potència lògica, o potència objectiva, que correspon a la simple no-repugnància d’una cosa a existir, i la potència real, potència pròpiament dita o potència subjectiva, que equival a la possibilitat o capacitat d’una cosa per a posseir unes realitats o perfeccions determinades; aquesta potència real pot ésser, així mateix, activa o passiva segons que faci referència a l’operació per la qual l’acte esdevé real o al complement mitjançant el qual un ésser és posat en acte (de l’una i l’altra, Leibniz en diu, respectivament, facultat i capacitat).
f
Filosofia