potència

f
Política

Estat poderós, capacitat global d’un estat.

El 1890 Thayer Mahan n'aplicà el concepte als estats marítims, els quals creia destinats a imposar-se als estats continentals (navalisme), teoria que fou impugnada després per la geopolítica alemanya i els escrits de Mitchell i Douhet sobre el poder aeri. A la Segona Guerra Mundial i després, el mot era un sinònim dels quatre aliats, els EUA, l’URSS, la Gran Bretanya i França, als quals fou afegida la Xina insular (Formosa). Cadascun d’aquests estats fou, des de l’any 1945, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i tingué dret al veto. La manca de poder anglofrancès, fruit de la descolonització, i la victòria dels comunistes xinesos capgiraren aquest concepte. Actualment, el terme és menys categòric i serveix com a sinònim d’estat, en tant que és considerat en funció del seu paper econòmic, polític i militar respecte als altres estats.