potestat

f
Història del dret

Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.

Quan el vassall posseïa la investidura d’un feu per un senyor superior o havia estat comanat a aquest, tant aquell com els seus successors tenien el deure de retornar en determinats casos la seva possessió quan en fossin requerits, sota pena d’incórrer en bausia. Segons les Commemoracions de Pere Albert (segle XIII), la potestat significava l’ocupació reial i efectiva del castell.