Situada a 4 144 m d’altitud, és una de les ciutats més elevades del món i famosa per les mines d’argent. La seva importància minera ha estat sempre causa de creixement demogràfic. Té reserves de tungstè i antimoni. Fundada el 1544 arran del descobriment d’argent a les faldes del Potosí, la ciutat cresqué ràpidament, però desordenadament, i el 1561 assolí una certa autonomia. Vila imperial (1547) i centre universitari (1571), la seva esplendor s’allargà fins el 1640 aproximadament (el 1611 tenia uns 150 000 h). Es recuperà difícilment d’una inundació el 1626, però l’esgotament de les vetes d’argent a la segona meitat del segle XVII en provocà la decadència definitiva. El 1780 tenia 24.000 h i el 1824 uns 8.000. Al segle XX esdevingué el principal centre industrial de Bolívia. El barroc d’influència hispànica s’hi introduí durant el segle XVII i, barrejat amb elements autòctons, donà lloc a un estil ben característic (esglésies de San Agustín, Santa Teresa i de Las Mercedes) que fou conreat al llarg de tot el segle XVIII: esglésies de la Compañia, San Lorenzo, totes dues amb façana profusament decorada, San Francisco i Belén. També del segle XVIII és la Casa de la Moneda. La catedral, d’estil barroc, és del segle XIX.