De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb M.I. Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” (1897). Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel. Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” (‘Renaixença’).