Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin, del qual fou braç dret i successor (1920). Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional (maig-juny del 1920) i formà un govern, que fou reconegut per França. Acabada la guerra russopolonesa (setembre del 1920), fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol; les seves forces (126 vaixells i 130 000 refugiats) foren dispersades per Turquia, Grècia, Iugoslàvia, Bulgària i Romania. Després de diversos intents de reorganitzar la lluita a Belgrad, s’establí a Brussel·les com a enginyer (1925).