Líder del moviment dels joves conservadors (1951) i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país. L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990. El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció. Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident (1994-97). L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat (CEPOS). Publicà la seva autobiografia: Sikken et liv (‘Quina vida’, 1999).