Es graduà en dret per la Universitat de Copenhaguen (1971). Al capdavant del Partit Socialdemòcrata (que presidí del 1992 al 2002), guanyà les successives eleccions del 1993 al 2001. Al llarg de la seva gestió, tot i l’ideari socialdemòcrata, impulsà una liberalització de l’economia que aconseguí situar entre les més competitives d’Europa. Molt perjudicat pel resultat negatiu del referèndum relatiu a l’euro (2000) i també pel sentiment antiimmigratori, fou derrotat pel Partit Liberal d’Anders Fogh Rasmussen. Al juny del 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu.