Pradell de la Teixeta

Pradell

Pradell de la Teixeta

© Fototeca.cat

Municipi del Priorat.

Situació i presentació

Es troba al límit oriental de la comarca. Limita amb la Torre de Fontaubella (S), Marçà (SW), Falset (W), Porrera (NW), Alforja (N) i Duesaigües i l’Argentera (E), aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp. S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell (742 m), que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp. El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella (al terme de Porrera) de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de Marçà. El tradicional camí que uneix les comarques del Baix Camp amb el Priorat passa pel coll de la Teixeta (546 m, entre les dues serres i la de Puigcerver). El territori és, doncs, molt trencat, amb cims destacats com el puig de la Font (680 m) a ponent del poble, el Puig (597 m) a migdia o el puig dels Espinós (523 m), dels quals baixen barrancs com el de Porrera (afluent al riu de Cortiella) o el del Pas i altres de menor importància que formen la riera de Marçà.

El poble de Pradell de la Teixeta és el cap del municipi, que també comprèn el raval de l’Estació de Pradell. Travessa el terme la carretera N-420 de Tarragona a Falset i Gandesa, de la qual surt una carretera vers el poble, que segueix fins al raval de l’Estació de Pradell, i fins a la Torre de Fontaubella, des d’on enllaça amb Marçà i Colldejou. Al sector de migdia la línia del ferrocarril de Barcelona a Madrid per Móra la Nova s’obre pas a través del llarg túnel o foradada de l’Argentera, que té la sortida a l’Estació de Pradell.

La població i l’economia

Les primeres dades de població (pradellans) es remunten al 1339, quan Pradell tenia 27 focs; el 1497 n’eren 13, xifra que fa ressaltar la incidència de les pestes damunt el lloc; n’esdevingueren 16, un dels quals al barri de la Torre, el 1515; 27, un d’ells de capellà, el 1553; i 22 el 1564. El creixement demogràfic del segle XVIII anà acompanyat de l’econòmic i urbanístic i els habitants passaren de 138 el 1718 a 232 el 1787.

Al llarg de la primera meitat del segle XIX conegué oscil·lacions demogràfiques. La població, però, tot i sofrir epidèmies de còlera el 1855 i el 1885, seguí un creixement constant amb 408 h el 1830, 800 el 1857, una lleugera inflexió el 1877 amb 778, i 1.061 el 1887, any en què assolí el seu màxim demogràfic. Amb l’arribada de la fil·loxera començà el moviment de davallada, tot i que les obres de construcció del túnel de l’Argentera, en part dins el terme, i el fet d’haver iniciat molt aviat la replantació de la vinya amb peus americans esmorteïren el cop. El 1897 es registraren 788 h. La minva demogràfica no es deturà al llarg del nou segle, i el 1930 la població era de 590 h, que davallaren a 449 h vint anys després, i 345 h el 1970. En anys posteriors la població, tot i continuar el seu descens, va veure relentit el procés, si més no, durant la dècada de 2000. Així, el 1975 hi havia 326 h, el cens del 1981 registrà un total de 294 h, i cinc anys després 275; el 1991 la població era de 266 h, el 1999 es comptabilitzaren 211 h, 189 h el 2001 i 192 h el 2005.

A mitjan segle XIX produïa vi, oli i gra com a principals productes. Tenia ramats de llana i cabres, un forn de calç, una fàbrica d’aiguardent i un molí d’oli.

Actualment poc més de la meitat del terme resta erma, ocupada per bosc, garrigues i roquerals. A la part llaurada predominen clarament els conreus de secà. Destaca l’avellaner, i en un segon terme les oliveres, la vinya i els ametllers. Hi funciona la Cooperativa Agrícola la Pradellenca, fundada l’any 1946. Hi ha cria d’aviram i nombrosos ruscs de mel. Anys enrere l’explotació de guixeres, avui tancades, complementava l’economia. L’any 1999 s’instal·là al terme la central eòlica de Trucafort, amb una producció anual de 80.000 MWh.

El poble de Pradell de la Teixeta

El poble de Pradell de la Teixeta (463 m d’altitud) és situat a la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de Marçà. El 2005 tenia 183 h. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Magdalena, amb planta de creu, cor, cúpula i capelles laterals aprofitant els contraforts. D’estil neoclàssic, es construí entre el 1774 i el 1776 damunt la primitiva església romànica, de la qual no queda cap rastre. No es conserva cap objecte d’interès artístic en haver-se cremat el 1936 diversos retaules dels segles XVIII i XIX.

De la vida cultural cal recordar, al començament del segle XX, la creació de la Societat Coral L’Estalvi, centre cultural que originà el 1933 el Sindicat Agrícola. El 1959 es creà el Centre Cultural de Pradell, clausurat per ordre governativa.

La festa major d’estiu se celebra el cap de setmana més proper al 22 de juliol, en honor a santa Magdalena, i la festa major petita el primer dissabte després del 29 de setembre, per sant Miquel.

Altres indrets del terme

El raval de l’Estació de Pradell, al SW del poble, disposa d’estació de tren. El 2005 tenia 9 h. El Raval de la Torre (anomenat també barri de Pradell), forma part del continu urbà del poble de la Torre de Fontaubella; va ser del terme de Pradell fins a la seva annexió, l’any 1996, al municipi de la Torre de Fontaubella.

Entre els masos del terme destaquen el Mas del Duran, el Mas de la Font Encantada i el Mas d’en Rafael. Al terme es troben coves importants, com la cova del Rector, de grans dimensions, i el conegut i immens avenc o cova d’en Pepitot. També s’hi han fet notables descobertes prehistòriques. El 1926 es descobrí, a l’avenc del Rabassó, un sepulcre de fossa amb tot d’objectes i d’eines. A la cova de les Quimeres es trobaren cinc o sis cambres sepulcrals amb destrals, sílex, resquills, collarets i ceràmica del Neolític cardial. A la cova de l’Arbonès i a la del Solà es descobriren sepulcres col·lectius neolítics. S’ha trobat també sílex a la Roca Roja.

La història

El poble formà part del valiat sarraí de Siurana. El valí el va vendre junt amb Falset als sarraïns de Garcia, que l’incorporaren al seu terme. Tot i una possible pertinença inicial a la senyoria dels Castellvell, s’integrà ben aviat al patrimoni de la comunitat de canonges agustins d’Escornalbou. El 1170 la carta d’Escornalbou ja esmenta Pradel. Cap el 1195 el prior Joan de Santboi donà el “lloc desert anomenat Pradells” a Pere de Déu i els seus, amb l’encàrrec de bastir-hi un castell per a la defensa dels futurs pobladors, fet que sembla demostrar que si existí algun poblament anterior, havia desaparegut. Segons la cessió, el prior d’Escornalbou podia demanar sempre, tant en temps de pau com de guerra, la potestat de la fortalesa i es reservava el dret de construir-la, cas en el qual Pere de Déu en rebria igualment la custòdia. El poblament degué arrelar aviat, car ja el 1279 el seu rector pagava 36 sous a les dècimes. En haver-se vinculat el priorat d’Escornalbou a l’arquebisbe de Tarragona, Pradell fou un dels participants de les primeres reunions de la Comuna del Camp el 1339, entitat en la qual encara tenia una presència activa al segle XVII. Les pestes i maltempsades agràries del segle XIV tingueren una forta incidència, fins al punt de forçar la parròquia a vendre part dels seus objectes de culte a Falset. Al segle XVI, en abolir l’arquebisbe la comunitat de canonges d’Escornalbou, les rendes generades pel poble foren assignades al seminari de Tarragona.

Durant la guerra del Francès, el 1810, els napoleònics ocuparen el poble i saquejaren l’església. A la darrera carlinada hi entrà sovint el Capellà de Flix, els homes del qual, el 1873, cremaren l’arxiu i assassinaren el rector. La ideologia dominant al poble era la federal; els republicans hi guanyaren almenys les eleccions del 1869 i del 1872. Al llarg de la segona meitat del segle es desenvolupà el bandolerisme pels tombants del poble, amb l’actuació entre altres del conegut com a Panxample. Vora el poble, durant la guerra civil de 1936-39, hi feren llarga estada les Brigades Internacionals, davant les quals feu un discurs la Passionària.