Prats i Sansor

Prats i Sampsor

Prats de Cerdanya

© Fototeca.cat

Municipi de la Baixa Cerdanya.

Situació i presentació

El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya. S’estén des dels turons de Castellar (1.318 m) i de Torrelles (1.305 m), al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol. Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya. Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig (1.147 m), pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana. L’abundor d’aigües freàtiques (planell d’Urús) sovint origina molleres i amara els prats.

El municipi comprèn el poble de Prats de Cerdanya, que n’és el cap, el de Sansor, més a prop del Segre, el barri de Capdevila i també la urbanització del Pla.

La carretera local d’Alp a Bellver travessa tot el terme de llevant a ponent, passant pel Pla i per Prats. La boca nord del túnel del Cadí i la zona de peatge i de serveis són propers i de fàcil accés.

La població i l’economia

A la segona meitat del segle XIV, cap al 1365-70, els llocs de Prats i Sansor eren del rei. El primer tenia 9 focs i el segon 4. Per les pestes, aquesta població disminuí un xic (9 focs en total el 1380), bé que es va refer molt aviat (16 el 1553 i 31 el 1595). A partir del segle XVIII i fins a mitjan segle XIX la població va augmentar força (191 h el 1778 i 281 h el 1842); després va disminuir progressivament, amb alguna oscil·lació: 268 h el 1867, 241 h el 1887, 223 h el 1910, 159 h el 1930, 147 h el 1940, 166 h el 1950, 134 h el 1960, 117 h el 1970 i 106 h el 1981. A partir dels anys noranta, l’evolució demogràfica fou clarament positiva, amb 133 h el 1991, 210 h el 2001 i 219 el 2005.

El municipi és drenat per diverses séquies, les quals, juntament amb les molleres, faciliten el creixement dels conreus, els prats i les arbredes. Els antics boscos de roures han estat substituïts en una petita part per plantacions de coníferes, tot i que el terreny arbrat té poca extensió.

A més de les pastures permanents, les terres llaurades són principalment de secà, i els conreus predominants són el farratge i, en segon lloc, els cereals. La ramaderia és molt important. Destaca el bestiar boví i l’oví, i també hi ha cria de porcí i equí. A migdia de Sansor, sobre el camí de Bellver a Alp, hi havia unes mines de lignit, l’explotació de les quals, a cel cobert, era molt activa, cosa que no va impedir, però, que s’acabessin tancant.

El turisme i la funció residencial i d’estiueig es desenvoluparen fortament els últims anys del segle XX, amb la construcció de nombrosos xalets, i també la possibilitat d’allotjament al mateix municipi.

El poble de Prats de Cerdanya

El poble de Prats (1 124 m), o simplement Prats, és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d’Urús (turons de Torrelles i de Castellar). Tenia 104 h el 2001. Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila (15 h). El Barri és situat a l’W, vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“forcia de Pratis”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la. Els Pinós hi tenien rendes, com és documentat el 1271. A Capdevila hi ha l’església parroquial de Sant Serni de Prats, romànica, amb els murs regruixats interiorment per arcades, sobre les quals reposa la volta de canó, i amb un campanar d’espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent, amb aparell ben tallat, on hi ha la porta, refeta el 1777. Va ser restaurada el 1960 i es decorà la paret absidal, recta, amb pintures de Bernat Sanjuan, que representen el pantocràtor i sant Serni i sant Isidre. Conserva la pica baptismal i la ferramenta de la porta, ambdues romàniques. A ponent d’aquest nucli hi ha el Mas de Capdevila.

El poble celebra la festa major a l’octubre i la festa de Sant Serni al novembre.

Altres indrets del terme

A la plana, vora el Segre, hi ha el poblet de Sansor (que sovint ha estat grafiat Sampsor), a 1 068 m, que tenia 5 h empadronats el 2001. Hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel, que depenia de la parròquia d’Isòvol. Al SW del terme, dalt d’un serrat (1 240 m), sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig, hi ha el santuari de Sant Salvador de Predanies, romànic (segles XI i XII), amb absis semicircular llis. El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes i que pervingué al monestir de Tavèrnoles. L’església fou saquejada el 1298 pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya. Un xic modificada al segle XVIII, fou restaurada i el nou altar consagrat per l’abat Escarré el 1963. A l’agost s’hi celebra un aplec. Al SE, força a prop del santuari, hi ha el modern convent de les Germanes Carmelites de Sant Josep, construït el 1960, amb la capella adossada de la Immaculada. A llevant del terme, als afores de la població de Prats, s’ha format una urbanització de xalets, anomenada del Pla, que tenia 52 h el 1996 i que enllaça amb la urbanització Tartera del terme veí de Das.