Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes. Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors.
Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet: la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior. De marbre i dedicat a Tèspies féu un Eros, original que desaparegué en un incendi. Igual sort tingué l'Afrodita de Cnidos, considerada pels erudits la seva obra mestra i conservada a través de diverses còpies (de les quals hom creu la millor la dels Musei Vaticani). Li és anterior l’Afrodita trobada a Arle de Provença. Pausànies li atribueix així mateix l'Àrtemis Braurònia, la còpia de la qual és al Louvre (Àrtemis de Gabis).
Ja en plena maduresa executà l’anomenat Apol·lo Sauròcton, en el qual aplicà per primera vegada la tècnica de desplaçar al màxim el centre de gravetat de la figura per tal d’accentuar-ne el ritme. Aquest recurs l’obligà a fer ús d’un suport a fi de mantenir l’equilibri. L’obra fou esculpida en bronze i representa el jove déu matant un saure. Iguals característiques reuneix l'Hermes, obra de marbre trobada al temple d’Hera a Olímpia, que mostra el déu recolzat en una columna amb Dionís infant sobre el braç, en actitud de transportar-lo d’Olímpia a la mansió de les nimfes encarregades de la seva criança.
Les fonts escrites li atribueixen encara diverses obres realitzades en honor de les divinitats d’Eleusis. Sabé donar a les seves obres un ritme contingut i delicat evitant les línies dures pròpies de les figures atlètiques de Policlet. No treballà mai en grans composicions i esculpí principalment figures femenines i de déus adolescents. La seva obra representa la culminació del període clàssic i, alhora, la fi de la primacia d’Atenes en el gènere de l’estatuària.