En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa (inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals) d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació. A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa.
m
Dret català
Dret romà