La precipitació d’un compost a partir d’una solució pot ésser aconseguida per diversos mètodes, tant físics com químics. Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament, els quals poden conduir a una sobresaturació ((solubilitat)). Entre els mètodes químics, el més emprat és l’addició d’un reactiu dit precipitant, el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el medi considerat, o bé variant la polaritat d’aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades condicions de precipitació. Un altre mètode de precipitació, d’abast menys general, és el de tipus electroestàtic, en el qual el material a precipitar és present en una fase distinta (pólvores o gotetes) de la del medi (usualment un gas o aire) i solament cal dotar-lo d’una càrrega elèctrica per a aconseguir la precipitació. Els fenòmens de precipitació troben aplicació fonamental en anàlisi química ((volumetria)), tant qualitativa com quantitativa, fornint en el primer cas informació segons les condicions d’aparició i d’aspecte del precipitat format. Les precipitacions realitzades amb finalitat analítica han d’ésser portades a terme en les condicions adients per a prevenir fenòmens d’oclusió i d’adsorció, com també postprecipitacions quan aquestes siguin possibles.
f
Química