Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió. La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s. XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació. Molinistes i congruistes (Suárez) s’oposaren als tomistes (presidits per Báñez), la posició antipelagiana dels quals consideraven conduent a interpretacions negadores del lliure albir. La repercussió del tema en àmbits extrateològics és palesa, d’una banda, en les Provinciales de Pascal (reflex del problema jansenista) i, d’altra banda, en l’obra de Tirso de Molina El condenado por desconfiado, en què l’autor sembla defensar la responsabilitat de l’home en la pròpia salvació o condemnació, sense incidir, tanmateix, en posicions neopelagianes.
f
Religió
Cristianisme