predeterminació

f

Cristianisme

Filosofia

Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.

Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana (presciència), com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani (premoció), la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent (la salvació no és obra de l’home); tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí (predestinació).