El nucli del predicat és necessàriament el verb en forma personal, que pot dur o no complements, i concerta amb el subjecte mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre. En les oracions El pare dorm, el prat és verd, la nena escriu una carta a la mare, són predicats dorm, és verd, escriu una carta a la mare. Quan el predicat expressa una qualitat del subjecte mitjançant un adjectiu o un substantiu adjectivat i un verb copulatiu (ésser o verbs similars), el predicat és anomenat nominal o simplement atribut. Si expressa una acció del subjecte, rep el nom de predicat verbal. En català no sempre cal expressar explícitament el subjecte en les primeres i segones persones (em llevo a les set, dinem a les dues, pintes molt bé) i fins en les terceres, si en el context ha estat expressat abans: el predicat conté el subjecte. En gramàtica moderna el predicat és anomenat també sintagma verbal.
m
Gramàtica