predicat

predicat verbal
m
Gramàtica

Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.

El nucli del predicat és necessàriament el verb en forma personal, que pot dur o no complements, i concerta amb el subjecte mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre. En les oracions El pare dorm, el prat és verd, la nena escriu una carta a la mare, són predicats dorm, és verd, escriu una carta a la mare. Quan el predicat expressa una qualitat del subjecte mitjançant un adjectiu o un substantiu adjectivat i un verb copulatiu (ésser o verbs similars), el predicat és anomenat nominal o simplement atribut. Si expressa una acció del subjecte, rep el nom de predicat verbal. En català no sempre cal expressar explícitament el subjecte en les primeres i segones persones (em llevo a les set, dinem a les dues, pintes molt bé) i fins en les terceres, si en el context ha estat expressat abans: el predicat conté el subjecte. En gramàtica moderna el predicat és anomenat també sintagma verbal.