Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.
El teologoúmenon de la preexistència del Crist es fonamenta en alguns texts del Nou Testament (epístola als filipencs, primera epístola de Joan, etc).