Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol. La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans (subdividides en tres sotsprefectures cadascuna): quatre al Principat (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida); dues al País Valencià (València i Alacant) i una a les Illes. Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses. El territori de les prefectures no coincideix amb el de les províncies posteriors: així la de Girona incloïa la comarca d’Osona; la de Tarragona, les comarques de les Garrigues, l’Urgell i la Segarra i, pel sud, bona part de les dels Ports i el Baix Maestrat; la de Barcelona incloïa el Solsonès. Les prefectures del País Valencià comprenien territoris que avui figuren en les províncies de Múrcia, Albacete i Conca. Al capdavant de cada prefectura hi havia el prefecte, càrrec que al Principat conservà aquest nom quan el 1812 foren creats els departaments.
f
Història