Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu. Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus. Són sempre factors subjectius: inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc. La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics: la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències. Donada una determinada renda, el consumidor individual la distribuirà adquirint uns béns determinats, que representaran objectivament la seva preferència revelada.
f
Economia