Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès. Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques. En les premses planes, la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat contra la forma o motlle pel timpà o altre bastiment pla que el suporta. A aquesta mena de premses pertanyen les antigues premses de cargol i la minerva, de rendiment baix (menys de 4 000 tiratges l’hora) i d’una considerable limitació de les dimensions d’impressió. En les premses planocilíndriques, la pressió és exercida per una superfície cilíndrica damunt una superfície plana, i la forma plana és dotada d’un moviment de vaivé durant el qual entra en contacte amb el paper enrotllat en el cilindre compressor. En algunes premses d’aquest tipus el cilindre que suporta el paper es para quan aquest és imprès i, mentrestant, el carro que suporta la forma retrocedeix per tal que aquesta sigui novament tintada; en unes altres premses, però, el cilindre fa una volta en buit mentre la forma retrocedeix, és tintada i retorna. El rendiment d’aquestes premses pot arribar a 5 000 tiratges l’hora. Algunes màquines d’aquest darrer tipus, les anomenades màquines de retiratge, proveïdes de dues formes, dos dispositius de tintatge i dos cilindres compressors, poden imprimir el paper per totes dues cares en la mateixa passada per la màquina. En les premses cilíndriques, la pressió és exercida per una superfície cilíndrica damunt una altra superfície cilíndrica, la forma va enrotllada a un cilindre i el paper a un altre cilindre, el compressor, i pel fet que tots llurs elements (des del tintatge fins a, eventualment, l’alimentació de paper) són dotats de moviments de rotació simultanis, permeten altes velocitats de tiratge. Les premses cilíndriques, anomenades també rotatives —bé que amb aquest nom hom sol designar específicament les grans màquines d’imprimir alimentades amb bobines de paper continu i capaces d’imprimir simultàniament per totes dues cares, emprades en el tiratge de diaris i revistes—, poden ésser d'impressió directa, és a dir, el paper i la forma entren en contacte en la impressió, o d'impressió indirecta, avui dia les més usuals, on aquest contacte no hi és, de manera que la forma tintada transmet la imatge a un cilindre, el qual imprimeix el paper suportat pel cilindre compressor; aquestes últimes hom les anomena màquines òfset. Per tal de tirar en colors —un cop descompost l’original i obtingudes les tres o quatre planxes, segons que siguin tricromies o bé quadricromies, corresponents al groc, al vermell, al blau i, en la quadricromia, al negre— en una màquina simple, de qualsevol dels tipus esmentats, hom haurà d’efectuar tres o quatre tiratges canviant cada vegada la tinta, i òbviament haurà de procurar que les impressions coincideixin perfectament. En algunes de les màquines planocilíndriques en què el cilindre roman parat mentre la forma és tintada novament, proveïdes de dues formes i de dos dispositius de tintatge i amb doble recorregut del carro que suporta la forma, poden ésser tirades dues tintes en fer dues voltes el cilindre compressor amb el paper, una contra cada forma. En les màquines cilíndriques o rotatives el tiratge en colors és efectuat afegint a la màquina simple tants cossos complets (tinter, mecanisme de tintatge, joc de cilindres i planxa) com tintes hom vulgui tirar menys una, de manera que el conjunt tingui tres o quatre cossos complets per a tirar tricromies o quadricromies, respectivament. En aquest cas hom empra tintes de dissolvent molt volàtil, que són assecades per qualsevol sistema d’escalfament, per tal d’evitar el retintatge.
f
Disseny i arts gràfiques