Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part. La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional (zona de les Nogueres). Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors. En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials. I tectònicament perquè, essent mesozoics els materials, no es plegaren fins al paroxisme alpí, dit ací pirinenc (era terciària), mentre que els materials eruptius i paleozoics dels Pirineus axials ja havien sofert el plegament hercinià (era primària) (Pirineus).
El Montsec, una de les serralades que constitueixen els Prepirineus
© Fototeca.cat