Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes. Dels orígens clàssics grecoromans (neoclassicisme), especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana (Jurament dels Horacis de J.L.David) enfront de l’aristocràcia. Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava arreu d’Europa; també foren expressats en la pintura, que, malgrat ésser formalment classicitzant, prengué la temàtica de l’epopeia nòrdica (El somni d’Ossian de D.Ingres). El retorn a la natura, producte de les recerques científiques dels naturalistes i de les idees de J.J.Rousseau, s’expressà plàsticament amb la pintura de paisatge i la moda dels jardins irregulars a l’anglesa, com el que projectà H.Robert per al parc de Versalles. El retorn al sentiment, conseqüència també de l’obra de Rousseau, de la literatura anglesa i de la revaloració de l’èpica nòrdica, es manifestà en diferents aspectes del sentiment humà: el sentiment davant les ruïnes de l’esplendor del passat, sovint unit al sentiment davant el paisatge: El pont del Gard de H.Robert; el sentimentalisme en la vida íntima i familiar: La mort del pare de J.B.Greuze; el culte a l’heroi individualista: Bonaparte travessant els Alps de J.L.David; la recerca d’un món irracional i fantàstic enfront del racionalisme: El malson de H.Füssli. En literatura es donaren les característiques de revolta, desesperació i malenconia, juntament amb les anteriorment esmentades, dins unes tendències formals classicitzants. Les actituds preromàntiques es palesen, a Anglaterra i a Escòcia, a l’obra de J.Thomson, Young, Richardson, en els pretesos poemes d’Ossian, publicats per Macpherson, i també en els poemes de Th.Gray, W.Collins, W.Blake, R.Burns i d’altres. Als països germànics, el moviment preromàntic, vivament influït pels anglesos, per Diderot i per Mercier, començà el 1750 i tingué una durada d’uns vint anys. Comptà, però, amb figures importants (Brocker, E.von Kleist, Lessing, Bodmer, etc) i homes renovadors, com Klopstock o Herder, que influí decisivament el jove Goethe. Aquest contribuí al moviment amb Goetz von Berlichingen i, sobretot, amb el Werther. També hi col·laborà Schiller amb els seus drames. En general, el moviment del Sturm und Drang agrupava un gran nombre d’escriptors preromàntics. A França, els prosadors foren els portaveus dels nous corrents (Rousseau, Diderot, Bernardin de Saint-Pierre, Senancour, etc). En el camp de la música hom pot trobar elements preromàntics en Haydn, Mozart i en les primeres obres de Beethoven, Cherubini, Cimarosa, Paisiello i Rossini i en molts autors francesos de la darreria del s XVIII.
m
Art
Literatura