L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans: el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives; el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés; els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés. D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts: tot i que necessita la signatura d’un ministre per a exercir algunes de les seves facultats, el president controla una part molt considerable del poder executiu: nomena el primer ministre, dirigeix la política exterior, pot dissoldre l’Assemblea Nacional i, en situacions d’emergència, disposa d’uns poders d’excepció molt amplis; també presideix el consell de ministres, els membres del qual no són diputats, tot i que són responsables de la seva gestió davant el parlament. Cal dir que, a despit de la posició de força del president, la base dels règims presidencialistes és un sistema d’eleccions democràtiques que permet de controlar la seva gestió.
m
Política