Presó Model de Barcelona

Vista aèria antiga de la Presó Model

Centre penitenciari d’homes de Barcelona.

La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona (1873-73), i també pel principal impulsor, l’advocat i magistrat Pere Armengol i Cornet. Hom escollí com a emplaçament del nou centre per a interns masculins el quadrant limitat pels carrers d’Entença, Provença, Rosselló i Llançà de l’Eixample. L’edifici començà a planificar-se el 1881, i hom n’encarregà el projecte als arquitectes Josep Domènech i Estapà i Salvador Viñals. L’antiga presó del Raval, per la seva banda, restà com a centre penitenciari de dones. Posteriorment, la població reclusa femenina ocupà la presó de Trinitat Vella (1963), i, des de l’any 1983, l’antic centre de menors de Wad-Ras, al districte de Sant Martí de Provençals.

Instal·lacions interiors de la Presó Model

Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

La construcció de la Model, que sofrí vicissituds diverses, s’inicià el 3 de juny de 1888, i no fou inaugurat fins el 9 de juny de 1904. Sobre una superfície de gairebé 28.000 m2, hom aixecà un edifici que seguia la construcció panòptica de Jeremy Bentham, segons la qual des d’un punt central era possible controlar la situació de tots i cadascun dels presos en qualsevol lloc que ocupessin a l’interior del recinte. La presó s’estructurava en tres mòduls: l’entrada, la penitenciaria i l’edifici adjunt del correccional. La rotonda central distribuïa sis galeries radials amb planta baixa i dos pisos, a més d’un soterrani on hi havia les cel·les de càstig. El nombre de cel·les era de 820, cadascuna de les quals feia 4 m de llarg per 2,40 m d’ample i 3,40 m d’alt: 600 eren destinades a presos preventius, 20 a polítics i 200 per al correccional. La realitat demogràfica, política i social aviat depassà els propòsits d’higiene i rehabilitació que havien guiat el nou centre: a més del creixement de la població reclusa per damunt de la seva capacitat, la Model es convertí en un dels elements centrals de la política repressiva aplicada pels successius règims a l’Estat espanyol, especialment contra el moviment obrer fins el 1936 i contra tota l’oposició al franquisme des del 1939 fins al final dels anys setanta. El 1906 hi hagué el primer motí, causat per la pràctica abusiva de l’aïllament dels presos, i el 1908, la primera execució, la del terrorista Joan Rull. L’any següent, després de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia fou jutjat i condemnat a la Model, on foren també empresonats un gran nombre de presumptes participants en la revolta. Durant la Segona República passaren també per la Model el president Companys i Joan Garcia Oliver, ministre amb Largo Caballero, entre altres polítics impulsors dels fets d’Octubre del 1934.

La saturació del centre arribà al màxim amb la repressió de la immediata postguerra: el 1939 el nombre de presos era d’uns 15.000, i entre aquest any i el 1960 hi foren afusellades més de 1.500 persones. Durant el franquisme nombrosos líders i activistes antifranquistes hi patiren empresonament i, per les seves característiques, impactà especialment l’última execució dintre de la Model, la de Salvador Puig i Antich. Amb una població reclusa d’uns 3.000 interns i una problemàtica interna de tràfic de drogues, revoltes, actuacions discutides del funcionariat, etc., des que assumí les competències en política penitenciària que donà lloc a un sistema penitenciari propi (1984) la Generalitat de Catalunya maldà per descongestionar el centre amb la construcció de noves presons, la primera de les quals fou la de can Brians (1991).

El 2001 l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signaren un conveni per a la clausura de la Model l’any 2006. Tanmateix, aquest calendari es posposà. L’any 2013 la propietat de l’edifici passà a l’Ajuntament de Barcelona. El març del 2015 començà el primer enderrocament d’una de les primeres parts de la presó, el mòdul del centre obert. Després d’haver distribuït els interns restants per altres centres penitenciaris de Catalunya i haver acordat la construcció de dos centres a la Zona Franca, el 8 de juny de 2017 la Model tancà les portes definitivament. Fou reoberta al públic a partir del gener del 2018 com a espai de la memòria històrica i per a equipaments ciutadans.