presumpció

f

Dret

Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.

Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal; si la fa el jutge, judicial. La primera representa sempre el pensament del legislador. Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves: hom l’anomena presumpció juris et jure (‘de fet i de dret’). La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari: per això és anomenada juris tantum (‘només de dret’). En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió.