pretor

pretor (es), praetor (en)
m
Història

Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).

Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions. Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas, fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació. L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí, que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de diverses nacionalitats. Amb la creació de províncies noves i després de successives reformes i variacions, el nombre de pretors arribà a ultrapassar la xifra de vuit membres. Llur elecció era feta en comicis centuriats i el desenvolupament de llur càrrec solia tenir la durada d’un any.