prevaricació

f
Dret penal

Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.

El dret penal la classifica com a extrajudicial, pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents; quasi-judicial, pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer; judicial, pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei. Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o, almenys, suspensió.