Astronomia i meteorologia
L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera. És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor. En aquesta època de l'any el dia s'allarga. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a la tarda es pon després. En conseqüència, el temps que el Sol està per sobre l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.
Meteorològicament, la primavera s'associa a temperatures suaus i temperades.
Art
Ha estat representada iconogràficament amb els treballs del camp que li són propis, durant l’edat mitjana, el Renaixament i el Barroc o amb al·legories com la Primavera, d’A. Viladomat (Museu d’Art de Catalunya, Barcelona). També mitjançant la figura de la deessa Flora, com és el cas del fresc de Stabia que es conserva al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte de Nàpols, o mitjançant una figura femenina amb flors: Primavera, de C. Lorenzale (palau de la Virreina, Barcelona).
L’obra més important sobre aquest tema és la Primavera, de S. Botticelli, oli sobre taula de 3,14 T 2,03 m, conservat a la Galleria degli Uffizi, de Florència, que pintà (entre el 1477 i el 1478) per a Lorenzo de Pierfrancesco de Mèdici. Obra molt hermètica, ha estat interpretada de maneres molt diferents; la teoria més acceptada és la de Warburg, segons el qual el tema es desenrotlla de dreta a esquerra de la composició i representa Zèfir perseguint Flora, que, posseïda per aquell, esdevé la Primavera; al centre, Venus, i a l’altre costat les Tres Gràcies i Mercuri.