Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid. Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” (1870), per als quals fundà una impremta. El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular, dirigida per Fèlix Sardà i Salvany. S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys. Hi publicà la Revista Católica, i el 1892 obrí una impremta i una llibreria.
Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico (1883) i Compendio de analogía i sintaxi, a banda de Los pueblos del Perú (1908), i en tornar a Catalunya col·laborà al volum de Memòries i records (1927) dedicat a Sardà i Salvany, i altres llibres de text. És autor de nombrosos articles i fou col·laborador a l’Encilopedia universal ilustrada europeo-americana, d’Espasa-Calpe SA.