prínceps dels sacerdots

m
pl
Judaisme

Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.

Texts rabínics semblen fer referència a un col·legi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus col·laboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí. El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots.