principat de Condé

Títol jurisdiccional concedit el 1530 sobre la senyoria de Condé-sur-l’Escaut (antic comtat de Flandes) a Lluís I de Borbó-Condé (mort el 1569), fill de Carles IV, duc de Vendôme.

Els seus descendents es cognomenaren de Condé o de Borbó-Condé, i també de Borbó, des que obtingueren el ducat de Borbó (1661). Els membres més importants foren el besnet del fundador de la casa. Lluís II de Borbó-Condé (mort el 1686), el rebesnet d’aquest darrer, Lluís V Josep de Borbó-Condé (mort el 1818), i el net d’aquest, Lluís Antoni Enric de Borbó-Condé (mort el 1804). En morir (1830) el darrer príncep, Lluís VI Enric Josep de Borbó-Condé feu hereu testamentari dels seus béns el príncep Enric d’Orleans, duc d’Aumale, fill del rei Lluís Felip I. El títol de príncep de Condé fou restablert per aquest rei al fill del duc d’Aumale, Lluís Felip d’Orleans, i s’extingí després de la seva mort (1866).