Comprenia la regió del Volga superior, amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Vladimir. La importància històrica d’aquest indret és antiga: hom hi ha trobat monedes orientals i occidentals, la qual cosa demostra que la regió del Volga superior fou una artèria comercial important. A partir del s X s’hi establiren els camperols de la regió de Novgorod i de Kíev. Cap al 1125 l’hereu de Vladimir II Monòmac, Jurij Dolgorukij, féu del NE del país un centre estratègic important (amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Perejaslavl’). Mentre que Kíev perdia importància, Vladimir-Suzdal’ en guanyava. Els avantatges comercials provenien de la seva situació entre Novgorod i els pobles búlgars del Volga. A partir de l’any 1157 el príncep Andreu II Bogol’ubskij establí la seva residència a Vladimir i transformà el principat en el més potent de tots els principats russos. A més a més, l’any 1169 subjugà Kíev. Més endavant la posició de Vladimir-Suzdal’ s’enfortí encara més, sobretot durant el regnat de Vsevolod (1176-1212). Aquest prengué el títol de gran duc, amb la qual cosa reivindicava la dominació política de tot Rússia. Després de la seva mort, però, un conjunt de querelles familiars iniciaren la destrucció del principat, tot i que aconseguí de mantenir la seva posició directiva fins a la mort del príncep Alexandre Nevskij, l’any 1263. A partir del s XIV prengueren una major importància les ciutats de Tver i més endavant Moscou, i el principat de Vladimir-Suzdal’ fou superat definitivament pel creixent estat moscovita (Moscòvia). La grandesa del principat de Vladimir-Suzdal’ es traduí, arquitectònicament, en la construcció de nombroses esglésies de tipus diferent de les de Kíev. La majoria d’aquestes esglésies foren construïdes amb pedra blanca, transportada, a través del riu, de les terres dels búlgars del Volga. I mentre que a l’època de Jurij Dolgorukij les esglésies eren encara petites, a l’època d’Andreu II Bogol’ubskij eren d’una riquesa extraordinària.