En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic: és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional: no pot ésser cert alhora A i no A [~(A~A)]. La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història. Modernament, tant Hegel (en sentit idealista) com Feuerbach i Marx (en sentit materialista) en constitueixen l’antítesi, inspirada en el pensament d’Heràclit, afirmant que la constitució íntima de la realitat, de l’ésser, és el moviment dialèctic, en el qual cada moment és inclòs i superat en el següent. Això ha estat el punt de partida de diversos i importants corrents de pensament actuals.
m
Filosofia