Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica. El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics. Així, els treballs del físic danès N.Bohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de l’energia i de les òrbites electròniques.Actualment, en la nova formulació de la mecànica quàntica, el principi de correspondència estableix que el valor mitjà d’un determinat estat quàntic ha d’ésser reduït, en el límit (quan la constant de Planck h tendeix a zero), al valor clàssic de la magnitud corresponent. O sia, el pas del microcosmos al macrocosmos és determinat per la possibilitat de negligir la interacció aparell-objecte i, per tant, de prescindir del principi d'incertesa.
m
Física