principi de vinilogia

m

Química

Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A  i B.

Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—(CH=CH)n—B són anomenades sèries vinílogues, i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest. Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues.