principi del plaer

m

Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.

Segons la psicoanàlisi, les activitats inconscients (anomenades també activitats de l'ido de l’allò) són dominades per aquest principi; amb el desenvolupament de l'ego, tanmateix, la persona pren consciència del que la realitat exigeix ( principi de realitat); amb el desenbolupament del super-ego, així mateix, pren consciència de les exigències ideals que no se satisfan ja en la fprma primitiva de l'id.