Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics. Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada; per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat; per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista. Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer.
m
Filosofia