A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic (no pas, però, del penal), sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas. La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem (aforisme), (regulae iuris).
m
pl
Dret