L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878; sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000. Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars, amb una funció hospitalera. Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa. Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres (hi ha restes de l’església romànica) foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda.