Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar. Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts; es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana. El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre). En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i la independència de la canònica respecte a la mitra urgellesa, cosa que obtingueren el 1224. Fou unida, amb tots els seus béns, per una butlla del papa Pau III el 1539 a la mensa capitular de la Seu d’Urgell i es convertí en col·legiata secular, amb set canonges i un prior, que era consenyor de la vila.
L’església parroquial d’Organyà, seu de l’antic priorat d’Organyà
© Fototeca.cat