L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila. Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià (381) i més tard (384) un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus. Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat. Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època.