L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments: la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat. Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública. Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats. Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics com ara la sanitat o l’educació. A l’Europa occidental, després de la Segona Guerra Mundial les nacionalitzacions cresqueren fins els anys vuitanta que, encapçalats per M.Thatcher, els estats capgiraren la tendència, afavorint les privatitzacions i les reprivatitzacions, les quals s’acceleraren els anys vuitanta amb la integració i la liberalització econòmica mundials. A Espanya, on el corporativisme del franquisme havia afavorit les empreses públiques, aquest procés s’intensificà des de l’accés al govern del Partido Popular el 1996.
f
Economia